Gabriel

El meu avi matern era de Castellfort, prop de Morella. Quan jo era una xiqueta de somnis esburbats que corria pels carrers de Gandesa, em recitava, burleta: Jo sóc Gabriel Fuster Segura, a cavall d'una burra; la burra ha caigut i Gabriel s'ha fotut. Com es pot veure, parlava en una llengua ben estranya. Jo devia ser una nena molt ben dotada, perquè, a més dels castellà amb que em parlava l'“abuela”, que era de la Puebla de Arenoso, entenia el català del meu poble i el valencià del Gabriel, que, inculta de mi, no sabia diferenciar de la llengua que sentia al carrer, a part, potser, que deia xe -que ja es veu que és un vocable estranyíssim-, i alguna altra coseta per l'estil.
Ironies a part, estime València, em dol València, m'hi sento implicada emocionalment. Penso que el que pretenen els que obliguen a apagar el senyal de la TV3 -amb l'excusa de no sé quina il·legalitat-, fan molt més que coartar la llibertat d'expressió, cometen un crim, el crim de genocidi lingüístic i cultural contra part del seu propi poble.
A més, quan ja som de ple al segle XXI, -i tal com han demostrat les revoltes als països islàmics-, no es poden posar portes al vent de la informació, del pensament, de la raó i de la llibertat.

(La foto és de l'església de Sant Pere, a Castellfort, per les festes de Sant Antoni)