dimarts, 8 de març de 2011

A donya Agustina



En un principi era el caos.
Un caos de taques negres sobre un món blanc.
Taques rodones com petits sols apagats.
Taques sinuoses corbades com serps.
Ones fugisseres en un mar immòbil.
Astes de senyera invisible.
Cadiretes diminutes per a éssers diminuts.
Petits ciris encesos.
Peus sense cap i caps sense peus...
Davant meu bellugaven ballant una dansa
el to de la qual no sabia.
L'esperit les seguia per dintre de núvols i boira,
mentre una veu monòtona i greu
repetia vocables estranys: ma, me, mi,
fa, fe, fi... O pitjors: ble, bli, bla...
Eren sons mal torçats,
cap-caiguts, peu-girats i feixucs,
delirants, enfollits, malgirbats,
emmurriats, desllenguats, desamics...
La sonsònia seguia incordiant:
pra, pre, pri, os , as, us, bla, bla bla.
Fins que un cop una ma i una mà
es trobaren al temps i a l'espai.
Era un món molt petit, molt petit,
però un món ple de seny i d'enginy,
avançant avançant, reordenant
al seu pas tot aquell embolic.
Com tocat per vareta de fada
tot prenia un màgic sentit
i les lletres ballaven sardana
enllaçant-se amb els punt i les is.
Aquell dia en va ser revelada
la vibrant harmonia dels mots
reencarnats per a mi i per a sempre.
-La fada tenia nom: donya Agustina-.

De ELEGIES DE PLUJA I OBLIT

(La foto és del meu germà i jo a les infables escoles franquistes. I jo amb dol per ma mare. Ai Senyor!

2 comentaris:

  1. Ets sensacional. Un poema amb els records dels primers temps de la teva infància, amb l'agraïment vers la primera mestra que vas tenir. Jo vaig anar a l'escola que encara em faltaven dos mesos per complir els tres anys, i només recordo que la meva mare em deia que, només llevar-me, li vaig dir que ja no calia que hi tornés, que ja ho sabia tot.

    ResponSuprimeix
  2. Suposo que ets el Joan Grañén. Estic contenta que escriguis un comentari, vol dir que estàs en plena forma. Una abraçada.

    ResponSuprimeix