De tant en tant, cal retornar als clàssics. Acabo de llegir LA IMPACIÈNCIA DEL COR, escrita amb una gran elegància d'estil per Stefan Zweig, que ens descriu les passions i torbacions de l'esperit humà com només ho saben fer els grans mestres. L'autor t'atrapa en el seu univers, un univers, el de l'Imperi Austro-hongarès, durant la primavera del 1914, a punt d'enfonsar-se en el remolí de la primera guerra mundial. Aquesta novel·la t'obliga a involucrar-te en el dilema moral al qual s'enfronta el seu protagonista, el jove oficial Anton Hofmiller, presoner d'un parany en què ell mateix s'ha ficat i del qual no en podrà sortir indemne.
D'aquest autor em van impressionar sobretot les seves memòries: EL MÓN D'AHIR, on ens parla de la seva fulgurant carrera en el món de les lletres i la persecució a què va estar sotmès pel nazisme a causa de la seva ascendència jueva. Persecució que el va portar a l'exili, a Amèrica, i al seu posterior suïcidi.
Per a sort nostra, i per sobre dels avatars de la història, ens queda la seva obra, que paga la pena conèixer.
Ei, encara que només sigui perquè tens un fill traductor, estaria bé que te'n recordessis d'aquest col·lectiu invisible i citessis el nom dels traductors de les obres que esmentes. Perquè si t'ha agradat l'elegància d'estil, segur que alguna cosa a veure hi té el traductor o traductora.
ResponEliminaTens raó. Està traduïda de l'alemany per Joan Fontcuberta. Edició del 2010
ResponEliminaAh, el Fontcu, aquest havia estat profe meu de traducció de l'anglès al català. Un crac!!!
ResponElimina