Drets Humans

Declaració Universal dels Drets Humans

Artikoluri 1
Sare le manùshe manushikane bèan slòbode ta barabare ande demnipen thàj hakaja thàj, riarde sar si kotar godsveripen thàj vodyi, von musaj te kriyav pe phralikanes le jekhe sat le avere.

(Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i consciència i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.)

Així queda, tal com l'ha traduïda Juan de Dios Ramírez-Heredia, la Declaració dels Drets Humans, al romanò-kalò, la llengua dels gitanos. Una traducció que és doblement interessant, per ser d'una llengua minoritària -i gairebé ignorada-, i per pertànyer a un poble al qual, els drets humans han estat injustament negats durant segles. La seva llengua perseguida i castigats els seus parlants. Us sona?

“De la presència dels gitanos a Catalunya i, més concretament a Barcelona, se'n té constància ja en el primer terç del segle XV”. Més segurament que molts dels nostres avantpassats. Així que ja és hora que els reconeguem com a part integrant del nostre poble.
De la seva llengua, han passat al català paraules com cangrí, paio, xaval, calés i un llarg etcètera. I els gitanos de Perpinyà han conservat el català des del Tractat dels Pirineus, cosa que els honora.

(La foto és de Santes Maries del Mar, a la Camarga, on els gitanos d'arreu del món veneren la seva patrona, Sara. La que hi ha davant la porta d'aquesta església tan antiga i bonica sóc jo.