Demà, Joan, faràs un any,
que aviat està dit.
Han passat moltes coses, al món,
i a la nostra família.
Tu vas creixent aliè a allò que no és
el món petit on vius, que et determina.
Vas conquerint, a poc a poc, espai,
l'espai que vaig perdent. És llei de vida!
Guarda de mi un record que sigui dolç.
I viu intensament. Viure i morir
són dues cares de la pausa breu
que és el nostre existir.
I al fons, l'estel que marca
l'origen i el final, l'Alfa i l'Omega,
del gran cercle de Déu. Tots som
polsim daurat surant
a l'Univers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada