(Cartes a Joan) Aniversari

Avui, dia sis de març, he tornat a fer anys.
I em sembla que era ahir, que encara era un infant
com ara tu, i corria pels carrers familiars
de la meua Gandesa, en un món de postguerra
de cel gris i pa negre, i esperit “nacional”
que cantava a l'escola amb veu desafinada.
I tanmateix, que alegre sonava la xarranca!
El “Sant Joan de les Canadelles, què mana sinyor!”
i el “Pare Carbasser”, i tants jocs oblidats...
Tu ara ets lluny de la terra, i sents altres cançons
que alguna dia seran nodriment de nostàlgia.
Però ara és el present, i el futur queda lluny.
Collim totes les roses que ens regala la vida
i, lliures de temença, aspirem-ne el perfum.
Només dins de l'avui se'ns fan reals els somnis!