dijous, 22 de març de 2012

Home i coloms


L'home que dóna molles de pa als coloms
al bell mig de la plaça
té l'aire gris d'aquell que ha estat vençut
en mil i una batalles.
El dia també és gris. Ha plogut a la nit
i tot el terra regalima d'aigua.
Els coloms s'agrumollen i aletegen
disputant als companys brins de pitança.
Potser de cop, l'home de gris, recorda
un altre temps llunyà, i una altra plaça
lluminosa de març, que, amb ulls alegres,
avançava joiós de la mà de la mare
amb el paquet de veces acabat de comprar.
Els coloms eren blancs, com ho són els records.
(I ningú no sabia que caldria control
per tenir-los a ratlla, com se fa amb altres plagues).
De cop, un aleteig, el torna al matí gris.
Li ha quedat, estampat, un somriure d'infant.

2 comentaris:

  1. El començament sembla la lletra d'una cançó, se li podria posar música.

    ResponElimina