El bou i la mula

Amb pas menut recorro la sendera

que avança per camins de serradura

i prats de molsa tendra.

Busco el Portal, que va muntar el meu pare

per alegrar els meus somnis

d'infant malenconiós, orfe de mare.

Hi ha un riu amb la llera de plata,

i una dona que renta la bugada,

i un caçador amb l'escopeta al muscle,

i un ramat de corders, hi ha un boc i cabres,

amb el pastor i el gos, que van fent via.

Hi ha un ruquet valent, la sàrria plena,

i allà, ben lluny, sota la l'estel que els guia,

avancen apressats els Reis d'Orient.

Hi ha un pou de suro prop d'una masia.

I rere d'una mata, el caganer,

per riure's de la nostra egolatria.

Dins del Portal, on s'ha aturat l'estel,

hi ha una dona i un nen, dins d'una menjadora,

i un home que els vigila, molt atent.

I no estan sols: hi ha una mula i un bou.

Mai la Bíblia en parlà, i és meravella:

també per ells, avui, somriu l'estrella!