Estàtic, el
gallet, sembla aturat
dalt del cloquer,
mirant cap a cap banda.
Rere seu, el
paisatge també dorm,
la lenta son de
l'hivern que ens tenalla.
D'on vindrà el
vent? De llevant o ponent?
Serà arruixat i
altiu i escombrarà la plana,
o serà molt suau,
com el seny recomana?
Durà sentor de neu
del Pirineu altiu
o durà aires del
sud, oblidat i pacient?
Durà el foc de la
flama, que ens escalfi la ment
o la dolça tebior
de la mà que agermana?
Només sé que
vindrà. I el pacient gallaret
alçarà al cel el
cant com un nou sometent
que desvetlla el qui
jau:
Via fora adormits!
El futur ja és present!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada