15 d’agost, dimecres, festa de la Mare de Déu.
A la missa de Sant Martí, avui, ha fet la segona lectura un senyor
que, per l’accent, m’ha semblat nord-català. M’he quedat amb
les ganes de demanar-ho. En acabat, i quan la gent ja se n’havia
anat, un grupet francès s’ha posat a cantar. El que més em
sorprèn, a l‘estiu, és la quantitat de gent jove i pares amb
nens, estrangers, que assisteixen a la missa. Normalment, som una
colla de gent gran. Els joves han desertat –començant pels meus
fills-, i no els culpo. L’exemple que dóna l’església
jeràrquica és per posar-se a plorar. Amb la seva actitud no deixen
que es vegi la gran quantitat de cristians que ara mateix estant
involucrats en actes assistencials, des de Caritas, al Banc
d’Aliments, des d'Arrels, que atén els indigents, a grups diversos
i congregacions religioses que tenen els menjador oberts als sense
recursos.
Llegeixo a l’Avui, article de Lluís Foix, sobre alguns autors
jueus, com George Steiner. I diu que, en el seu Després de Babel,
assegura: “L’autèntica catàstrofe de Babel no és la dispersió
de les llengües, sinó la reducció de la parla humana a unes
quantes llengües planetàries multinacionals. L’extinció de
llengües que estem presenciant en l’actualitat, dotzenes d’idiomes
passen cada any a un silenci sense remei, és exactament simultània
als estralls que es perpetren a la fauna i a la flora. No hi ha
llengües petites per reduït que sigui el seu espai demogràfic o
ambiental. Totes i cadascuna de les llengües humanes són finestres
obertes al ser, a la creació. La història del llenguatge, la vida
del llenguatge són al mateix temps la història i la vida de
l’esperit humà.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada