divendres, 24 de maig de 2013

Glorias Imperiales





L'afany de l'actual govern espanyol d'espanyolitzar els nens catalans, m'ha fet pensar en l'adoctrinament perpetrat durant la meva infantesa, a les inefables Escuelas Nacionales. Recordo ara molt especialment un llibre de lectura, Glorias Imperiales, (el títol ja és prou indicatiu!), en el qual s'exaltaven episodis que ens parlaven de fets i de personatges, considerats rellevants, de l'època en què a “España nunca se ponia el sol”. Així podíem llegir les heroiques gestes de personatges com Hernan Cortés o Pizzarro, conqueridors d'Amèrica. O de les Tercios de Flandes, amb el Gran Capitan al capdavant. El que no ens va dir ningú és que la creu que duien els conqueridors, anava acompanyada de tractes terribles per als conquerits. (Per exemple, els obligaven a treballar a les mines d'or o d'argent, però com se'ls morien a cabassos, van acabar per haver de portar esclaus africans per substituir-los). Ni ens van explicar la mort de Moctezuma, el cabdill asteca, o de les malalties que portaren els conqueridors, com la sífilis que causà estralls entre els nadius.
Tampoc no se'ns parlà mai de l'odi que els tercis castellans deixaren rere seu als Països Baixos, els quals, a la fi, van aconseguir la seva llibertat. Com ho van fer els pobles sud-americans. Encara no en sé cap que vulgui retornar a la Madre Patria.
Tampoc a mi tot aquell adoctrinament em va fer cap efecte -devia de ser molt obtusa i poc agraïda-. I des que vaig començar a raonar una mica, a l'adolescència i primera joventut, vaig tenir clar que la meva pàtria era Catalunya, la meva llengua, el català. Quan vaig aprendre el parenostre en la meva llengua, ja no el vaig resar en cap altra. Si Déu és el meu pare, vaig pensar, m'ha d'entendre en la meva llengua, i no a través d'una d'imposada.
Això que no ens faci por Wert ni companyia. Nosaltres al que és nostre. De llengües, com de pàtries, només en tenim una. I si en dominen alguna altra, excel·lent, com més millor. Les llengües no en tenen la culpa de les barrabassades d'alguns dels seus parlants. 

(Foto: El meu germà i jo, a les escoles de Gandesa)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada