dimecres, 29 de maig de 2013

Aus


Durant dies he estat seguint un lloc web que em va passar el meu fill Eduard connectat a una càmera que enfocava un niu d'àligues, a l'oest d'Europa. Al principi tot anava bé, les àligues, majestuoses, es tornaven el temps d'estar encubant al seu únic ou. I cada cop que n'arribava una netejava i endreçava el niu al seu gust abans d'ajocar-se. De sobte, van començar a passar coses estranyes. L'animal que era al niu estava inquiet, i ja no covava l'ou. En acabat, van iniciar-se les absències cada cop més llargues. Em feia patir l'ou abandonat. Fins que van desaparèixer del tot, cosa que em va saber molt de greu. M'hauria fet tanta gràcia veure el seu petit aguiló!
Ahir, en connectar altre cop amb el niu, per certificar-ne l'abandó -ara ja no es veu ni l'ou-, hi vaig veure posat un ocell. Em va semblar que era un capsigrany o escorxador, per l'antifaç tan característic que du, i ho vaig consultar al meu llibre d'aus. Efectivament ho era. No n'havia vist mai cap de tan a prop!
A l'Escala, on vaig anar el cap de setmana, vaig retrobar la parella d'estornells que cada any fa el niu a la teulada de la casa del davant. No sé si són els mateixos, jo els he observat durant tres o quatre anys. Va ser com una petit premi de consolació per la la deserció de les àguiles!
Un estornell fent guàrdia. I la parella, totes deus fetes meves. I un capsigrany, tret d'Internet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada