El metge

No acostumo a anar gaire al cine, però vist que aquestes festes estrenaven una pel·lícula de les escasses que es doblen en català, “Deu anys d'esclavitud”, he decidit anar a veure-la. Cal recolzar aquestes iniciatives! Abans, he consultat la cartellera, al diari, i n'anunciaven una projecció a les quatre de la tarda al Heron City, que és el multicines que tinc més a prop de casa.

Llargues cures -són dies de pelis per a nens-, i, a les taquilles, a més d'entrades, vénen tot de productes -crispetes, coca-cola etc.-, destinades a amenitzar la funció i mantenir quieta la canalla. Arriba el meu torn i la taquillera em diu que només la fan en castellà, en aquell hora. Així que, ja que hi era, decideixo veure “El metge”, en castellà, of course! (On són els promotors del Som-Somos?)

L'autor de la novel·la, Noah Gordon, deia a la presentació de la pel·lícula que aquesta i el seu llibre s'assemblaven com una poma i una taronja. Es va quedar curt: s'assemblen com un ou i una castanya. No sé qui va escriure el guió, però es va permetre tots una sèrie de llibertats, la més vistosa de les quals és el canvi de la protagonista i de les incidències de la part amorosa del relat.

Ha quedat una peli més d'aventures, prou distreta per a fer-te aguantar les quasi tres hores que dura. Sort que m'han fet descompte per passar dels 65! Jo no enganyo!