dilluns, 2 de desembre de 2013

Apunts




Llei de Seguretat del govern de l'Estat: ens treuen fins i tot l'indiscutible dret al “pataleo”!


A partir d'ara, serà imprescindible endur-se el cistell o una bossa gran als restaurants. En molts, ja et donen el que ha sobrat del menú en un recipient de plàstic, i també te'n pots endur l'ampolla del vi inacabada. I, és clar, ens n'haurem d'endur l'oli, que al preu que està, no és per fer-ne fàstics, al que ens sobri de l'amanida. Proposo que també ens serveixin el vinagre en embàs individual. Així ens assegurem que és de vi i no un succedani. (Podrem endur-nos també l'aigua i el pa sense ser considerats garrepes.)

Parlant de garreperia. El Gran Recapte demostra fins a quin punt és falsa l'acusació de rancis -com diuen al meu poble dels gasius o avariciosos-, que ens pengen als catalans. I ara, la Marató!

La medicina ha avançat molt. I també la cirurgia i la farmacopea. Es fan investigacions avançades amb cèl·lules mare i tota la pesca per curar-ho tot. Però, ai, s'obliden del humil i molest refredat! Ara mateix, fa una colla de dies que estic com una sopa. El metge m'ha aconsellat que em remeti als remeis casolans: Bafs d'eucalíptus, aigua amb mel i llimona, i no m'ha enviat a fer gàrgares, però en faig, per disciplina. I el refredat aquí, tan “campante”. Per a quan un remi eficaç?

Relat. Aquesta parauleta s'ha posat de moda i te la trobes fins a la sopa. Tot, en aquest món -sobretot político-periodístic, s'ha de sustentar en un relat. Quina mena de relat està per saber. (I jo que em pensava que escriure o inventar relats era propi dels escriptors i guionistes de serials!)

(Plego perquè m'ha agafat la tos!)

1 comentari:

  1. No sé si va sobrar res en el dinar de la foto. Però s'hi veu ben clar que l'oli encara no era envasat. Què en faran els restaurants dels setrills? I la quantitat de deixalles que generaran els nous envasos petits, no augmentarà el problema dels residus?

    ResponSuprimeix