dimecres, 27 de novembre de 2013

Una nissaga de tapers


Rafel Nadal
QUAN EN DÈIEM XAMPANY

Després de l'èxit de vendes de QUAN ÉREM FELIÇOS, Rafel Nadal es torna a endinsar en la història de la família, aquesta vegada centrada en el besavi, els fills d'aquest, i els néts -entre aquests es troba en Manel Nadal, el pare de l'autor. Val a dir que aquesta última m'ha agradat més que no pas l'anterior, que la vaig trobar desigual. Aquí, en Nadal fa una narració més equilibrada. Més, per dir-ho d'alguna manera, “literaturitzada”, vull dir que té molta cura amb l'estil i els detalls, encara que potser hagi d'inventar-se aquelles parts de la història que no ha pogut esbrinar a fons. És la història d'aquest besavi, Francisco Oller, que als setze anys, morts els pares i el país deprimit pels efectes de la fil·loxera, decideix anar a França a treballar en la indústria del suro, que coneix per ser la tradicional del seu poble, Cassà de la Selva. Un home que va aconseguir triomfar, i fundar una nissaga de productors de taps de xampany, amb un peu a Catalunya i l'altre a França. Així, quan venien mal dades -primera i segona guerres mundials, guerra civil espanyola-, podien diversificar la feina i posar-se a cobert.
La trama enganxa, perquè ens parla de personatges reals, sòlids, de les seves ambicions, la seva lluita per construir-se un nom. I també les seves dèries i manies.
Després de llegir aquest llibre, crec que em miraré amb uns altres ulls els taps de les ampolles de xampany -amb perdó pels que hem acabat dient-ne cava, un mot aquest que sempre m'ha semblat una mica tristot (ve de cova). En canvi, quan dèiem xampany, era com fer explícita la sonora explosió de l'ampolla en ser destapada. Xam-pany!

Cap comentari:

Publica un comentari