Rafel Nadal
QUAN EN DÈIEM XAMPANY
Després de l'èxit de
vendes de QUAN ÉREM FELIÇOS, Rafel Nadal es torna a endinsar en la
història de la família, aquesta vegada centrada en el besavi, els
fills d'aquest, i els néts -entre aquests es troba en Manel Nadal,
el pare de l'autor. Val a dir que aquesta última m'ha agradat més
que no pas l'anterior, que la vaig trobar desigual. Aquí, en Nadal
fa una narració més equilibrada. Més, per dir-ho d'alguna manera,
“literaturitzada”, vull dir que té molta cura amb l'estil i els
detalls, encara que potser hagi d'inventar-se aquelles parts de la
història que no ha pogut esbrinar a fons. És la història d'aquest
besavi, Francisco Oller, que als setze anys, morts els pares i el
país deprimit pels efectes de la fil·loxera, decideix anar a França
a treballar en la indústria del suro, que coneix per ser la
tradicional del seu poble, Cassà de la Selva. Un home que va
aconseguir triomfar, i fundar una nissaga de productors de taps de
xampany, amb un peu a Catalunya i l'altre a França. Així, quan
venien mal dades -primera i segona guerres mundials, guerra civil
espanyola-, podien diversificar la feina i posar-se a cobert.
La trama enganxa, perquè
ens parla de personatges reals, sòlids, de les seves ambicions, la
seva lluita per construir-se un nom. I també les seves dèries i
manies.
Després de llegir aquest
llibre, crec que em miraré amb uns altres ulls els taps de les
ampolles de xampany -amb perdó pels que hem acabat dient-ne cava, un
mot aquest que sempre m'ha semblat una mica tristot (ve de cova). En
canvi, quan dèiem xampany, era com fer explícita la sonora explosió
de l'ampolla en ser destapada. Xam-pany!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada