Spooks

The human stain.

Philip Roth

Títol de la novel·la: La marca de l'home, traduïda per Sergi Pàmies. Títol de la pel·lícula: La taca humana, dirigida per Robert Berton.

Se li podia haver posat també: La força de les paraules! Diuen que el nom no fa la cosa, però al protagonista d'aquesta història, Coleman Silk, un nom li va canviar la vida, en dues ocasions. Una sola paraula el va pujar a la categoria desitjada, i una sola paraula el va precipitar als inferns emocionals. La primera quan, en enrolar-se a la marina dels EUA, en la casella destinada a la seva filiació racial -que ja és prou fort que ho demanessin!- en lloc de negre, va posar-hi blanc. Aquesta decisió li va costar renunciar a la seva família, però li va permetre realitzar el seu somni, ser acceptat com a blanc en una societat racista com l'americana del 1998, durant la presidència de Clinton.

De gran, catedràtic de literatura clàssica d'una tranquil·la universitat americana, a Massachset, torna a ensopegar amb una paraula, que el farà ser acusat de racista, l'obligarà a presentar la dimissió i a emprendre una nova etapa de la vida.

La paraula en qüestió és spooks, i aquí he pogut comprovar la dificultat dels traductors per trobar-ne una d'apropiada, una paraula que vulgui dir alguna cosa com ara evanescent, i, al mateix temps, sonar com un insult referit als negres. Aquesta paraula és traduïda a la novel·la com lèmurs, a la pel·lícula, com espectres. I en un crítica, fum negre. Es referia a dos alumnes que faltaven a classe, i va ser mal interpretat. Tot un repte per als traductors! En el cas de la novel·la, ho és el Xavier Pàmies, de reconeguda solvència.

A mi la novel·la -alguns la troben un pèl massa discursiva-, em va agradar força. La vaig llegir fa poc, i ara he tornat a veure la pel·lícula a la tele. Contràriament al que em sol passar, que mai m'acaben de satisfer les adaptacions al cinema de les obres que m'agraden, la vaig trobar força ben aconseguida.