divendres, 22 de novembre de 2013

El dia que va morir Kennedy


El dia que va morir Kennedy

La mort del Kennedy és un d'aquells fets que et deixa gravat a la memòria allò que estaves fent en el moment precís de conèixer la notícia. Jo concretament encara era soltera i vivia a Gandesa. En aquella època de la meva vida m'hagués apuntat a un bombarder, com se sol dir, per tal de superar la rutina dels llargs mesos d'hivern. Així vaig forma part del quadre escènic del meu poble -impagables els records dels assajos a l'ajuntament vell, i la nostra “gira” a Corbera i a Benissanet, amb el drama “Cinc Fills”-. És curiós, que en plena etapa franquista, féssim obres en català, però era així, potser perquè no representava cap mena de perill per al règim establert. “Jo seré el seu gendre” va ser el meu debut com a protagonista! També cantava al cor parroquial, dirigit per la Paz Navarro. (Llegiu Pas, a la catalana, que és com li dèiem). Alguns, de broma, ens deien el “coro” de la ràbia.
També vaig col·laborar amb Ràdio Gandesa, la Veu de la Terra Alta, de seguida que la van inaugurar. Allà, sí, tot es feia tot en castellà. Triomfaven els discos sol·licitats. I ens demanaven força jotes aragoneses, que agradaven molt. Algunes persones creien que les cantava l'Andreu, el noi que, com jo mateixa, feia de locutor.
Al que anava, la notícia de la mort d'en Kennedy va arribar un vespre a l'emissora quan estàvem a punt de gravar no recordo què. I és que ens va sobresaltar tant, que ja no vam tenir esma de fer res. Va ser com si hagués caigut un llamp. Ens en vam anar a dormir conscients que s'acabava tota una època, i tement que allò no portes conseqüències que abastessin fins i tot el nostre petit món. En el president Kennedy, com fa uns any amb l'arribada d'Obama al poder, s'hi havien dipositat moltes esperances. Ignoro si el món hagués estat millor si no l'haguessin assassinat. El que sé és que allò va ser un crim que va commocionar tota la humanitat.

Cap comentari:

Publica un comentari