El dia que va morir Kennedy
La mort del Kennedy és un d'aquells
fets que et deixa gravat a la memòria allò que estaves fent en el
moment precís de conèixer la notícia. Jo concretament encara era
soltera i vivia a Gandesa. En aquella època de la meva vida m'hagués
apuntat a un bombarder, com se sol dir, per tal de superar la rutina
dels llargs mesos d'hivern. Així vaig forma part del quadre escènic
del meu poble -impagables els records dels assajos a l'ajuntament
vell, i la nostra “gira” a Corbera i a Benissanet, amb el drama
“Cinc Fills”-. És curiós, que en plena etapa franquista, féssim
obres en català, però era així, potser perquè no representava cap
mena de perill per al règim establert. “Jo seré el seu gendre”
va ser el meu debut com a protagonista! També cantava al cor
parroquial, dirigit per la Paz Navarro. (Llegiu Pas, a la catalana,
que és com li dèiem). Alguns, de broma, ens deien el “coro” de
la ràbia.
També vaig col·laborar amb Ràdio
Gandesa, la Veu de la Terra Alta, de seguida que la van inaugurar.
Allà, sí, tot es feia tot en castellà. Triomfaven els discos
sol·licitats. I ens demanaven força jotes aragoneses, que agradaven
molt. Algunes persones creien que les cantava l'Andreu, el noi que,
com jo mateixa, feia de locutor.
Al que anava, la notícia de la mort
d'en Kennedy va arribar un vespre a l'emissora quan estàvem a punt
de gravar no recordo què. I és que ens va sobresaltar tant, que ja
no vam tenir esma de fer res. Va ser com si hagués caigut un llamp.
Ens en vam anar a dormir conscients que s'acabava tota una època, i
tement que allò no portes conseqüències que abastessin fins i tot
el nostre petit món. En el president Kennedy, com fa uns any amb
l'arribada d'Obama al poder, s'hi havien dipositat moltes esperances.
Ignoro si el món hagués estat millor si no l'haguessin assassinat.
El que sé és que allò va ser un crim que va commocionar tota la
humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada