Albert Villaró: Obaga
No havia llegit res d'aquest autor andorrà, nascut a la Seu d'Urgell, i he començat per aquest llibre, una novel·la
curta, que es podria classificar de rural, -situada en un poble
imaginari de frontera amb Andorra, -aquí citat com el Marquesat-,
amb vaques, hippies, civils, contrabandistes, capos, crims, amors,
sexe i tota la gresca. D'entrada, un pur “divertimento”. La
gràcia de la cosa és la manera com està escrita, amb un ritme àgil
i una llengua fresca, viva, espurnejant. M'agraden aquests autors que
conreen un lèxic divertit i alhora genuí, covat a la deu de
l'idioma, d'una manera natural, sense que sembli mai forçat o
treballat a còpia de diccionari. Villaró ens demostra que no cal
recórrer a castellanismes per poder insultar de gust. M'ha encantat
trobar aquell carnús que no fa gaire reivindicava. Crec que seguiré
llegint aquest autor.
Podria dir el mateix del valencià Toni
Cucarella, de qui fa poc vaig llegir “Lúltima paraula”. I ja
n'havia llegit altre coses. Cal a anar a buscar autors
perifèrics -com també els de la Catalunya Nord-, per trobar aquest
lèxic genuí, gens embastardit. Pura delícia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada