Espriu: He mirat aquesta terra.
Ahir tarda, amb la meva amiga Rosa Ma.
Badia, vaig anar a veure l'exposició sobre Espriu que hi ha
instal·lada al CCCB. El fet que el comissari executiu fos el meu
amic i company d'universitat Julià Guillamon, de reconeguda
solvència en aquesta mena d'activitats, i també com a crític
literari, m'hi va animar. La grata sorpresa va ser trobar-me'l allà,
fent de guia d'un petit grup de gent, a la qual ens vam afegir, i
poder seguir les seves magnífiques explicacions sobre l'autor i el
criteri seguit a l'hora de configurar els diferents espais de la
mostra.
No he de ponderar jo, en aquesta
alçades, la figura d'Espriu. Però sí la manera com Guillamon ens
fa aquesta figura més propera. Hi podem veure l'infant entremaliat,
que la malaltia va colpejar amb duresa, l'estudiant brillant,
l'escriptor incipient -tan prometedor-, l'impacte de la guerra civil,
el reconeixent cada cop més gran de la seva persona i obra: -M'han
convertit en una patum!-, que diria irònic. L'home en fi que va ser.
Al final del recorregut, es projecta un vídeo d'animació basat en
el conte “Els subalterns”, que tot i escrit el 1935, retrata
d'una manera àcida i significativa l'etapa actual. Premonitori?
Visionari? En tot cas, excel·lent.
(Les fotos de l'acte són fetes amb
mòbil per la Rosa Ma.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada