dissabte, 22 de febrer de 2014

Clàssics russos

 L'Hermitatge

 Posta de sol sobre el Bàltic
 Parada de nines russes
 Moscou

-->


Turguénev i Txékhov

Sempre m'han agradat els autors clàssics russos. I, de tant en tant, hi torno. Acabo de llegir dos volums petits -de mida-, però no de qualitat.
D'Ivan Turguénev, ha llegit PARES I FILLS, del 1862. Una història una mica trista i desencisada. Meravellosament ben escrita. Ens parla d'una Rússia de finals del XIX, abans de la Revolució bolxevic, que ho va canviar tot. Una Rússia tsarista amb totes les seves contradiccions i les seves problemàtiques. En aquest llibre, entre la petita noblesa de propietaris rurals i els pagesos que no feia gaire que havien superat la seva condició de serfs. (La servitud fou totalment abolida el 1861). I un protagonista, Basàrov, que no acaba de trobar el seu llocs en un món que declina i una altre que s'albira sense acabar-se de concretar. Ell es declara nihilista. Però tot el seu idealisme intel·lectual trontolla quan ensopega amb l'amor. Un amor no correspost.
El d'Anton Txékhov, LA MEVA VIDA, escrita el 1896, ens mostra també -com sol fer-ho aquest gran escriptor-, una societat provinciana, encarcarada, carregada de prejudicis, on impera la corrupció i el classisme, que imposa les seva barreres socials, teòricament, infranquejables. (L'avi de Txékhov havia estat serf, que es va comprar la llibertat, però no va poder superar mai del tot la barrera dels prejudicis). El subtítol ja ens avisa: Relat d'un home de províncies. El protagonista, Missaïl, odia el treball burocràtic a què l'empeny el seu pare, un petit noble molt orgullós de les seves prerrogatives i la seva condició. I prefereix guanyar-se la vida amb un ofici manual, cosa que es pot considerar anatema per aquella societat. Missaïl se'n surt amb la seva, però ha de renunciar a moltes coses, entre elles, el perdó i la reconciliació amb el seu pare, i a la seva dona, que l'abandona. En la seva actitud, que vol ser valenta, hi sura un tel de fatalisme ja que no acaba d'enfrontar-se amb el necessari coratge a la situació que ell mateix s'ha buscat.
(les fotos van ser fetes pel Miquel en el nostre viatge a Rússia.)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada