Testimonis

Testimoni de la fugida de Gandesa en iniciar-se la Batalla de l'Ebre.

(Extret de la BREU HISTÒRIA de mossèn Joan Serra Fontanet.)

“El dia de Sant Jaume, 25 de juliol de 1938, quan em vaig llevar vaig sentir el soroll de les moltes bombes que queien i vaig preguntar el que passava. Em van dir que els tropes dels rojos havien passat l'Ebre i avançaven ràpidament,

Al matí varen arribar gent de la Fatarella que fugien i a les cinc de la tarda la tieta Magdalena va dir que preparéssim les coses per marxar.

Marxàrem a Saragossa a peu per la carretera de Batea, sentint el soroll de les bombes i els avions que passaven.

Hi havia molta gent amb carros i cavalls carregats que feien el mateix camí. Un dels cavalls es va desbocar i va començar a córrer, els homes intentaven parar-lo i una dona agenollada amb els braços en creu demanava ajut a la mare de Déu de la Tontcalda, patrona de Gandesa.

Abans d'arribar al Coll del Moro, on Franco va dirigir la batalla de l'Ebre, va passar un camió i es va parar, hi pujàrem i, quan feia poc que hi estàvem, un avió ens va metrallar i jo em vaig trobar sota un cep a la vinya sense saber on era. Quan va passar, varem tornar al camió fins Alcanyís que ja era de nit, on la passàrem al carrer.”

Aquest testimoni de mossèn Joan -de ca Lloba de Gandesa-, coincideix amb el que explicava el Miquel Barrobés, el meu home, que va fer el mateix camí. El Miquel tenia vuit anys, aleshores, i en Joan era una mica més gran, o sigui que en devia tenir nou o deu.

Segons el meu home, van sortir de Gandesa amb tota una rècula de gent. La família Meix, viatjava amb els veïns, de ca Rosset, que com eren pagesos tenien carro i animals. Sobre del carro, van carregar el fato de tots i a damunt de tot hi anava asseguda la tia Pilar, dona del meu oncle Jesús Meix, de ca Pantaló, que estava impossibilitada. Quan anaven de camí, va passar un avió -ignorava de quin bàndol-, que va deixar anar el seu carregament fatídic sobre la columna de gent, els quals, espantats, van anar a parar a les vores de la carretera. Només va quedar la pobra tia Pilar dalt del carro. Aquest episodi, tan colpidor, el vaig recollir als Cims Invencibles, canviant els protagonistes pels meus personatges ficticis. No vull ni puc imaginar-me que una cosa tan terrible pugui tornar a passar mai més!