divendres, 9 de maig del 2014

Besòs






Amb un grupet de dones del Centre de Santa Eulàlia de Vilapicina, acompanyades d'un ornitòleg, visitem la desembocadura del Besòs. Hi anem amb el tramvia que circula per Diagonal Mar i acaba a Sant Adrià. Des allà -és a tocar-, ens hi acostem.
Fa un dia bo, amb vent. Veiem algunes aus “Hi ha massa gent” -que ens indica el guia mentre enfoca la lent que ha instal·lat sobre un trípode per tal que les poguéssim veure millor. Hi vèiem uns pocs corriols, grossos i petits, una xivitona, algun ànec coll verd. I de sobte arriba un martinet. La seva silueta, blanca, preciosa, es reflecteix a l'aigua soma. L'enfoco amb els meus prismàtics, i, al seu costat, hi detecto una polla d'aigua, amb la seva inconfusible cresteta vermella. De seguida passa sobre nostre un petit estol d'ànecs.
No puc menys que recordar el temps en què donava classes en un institut de Santa Coloma, a tocar del Besòs. Molts dies creuava el pont per sobre del riu. Hi havia vist de tot, i no gaire bo. Algun dia hi baixava tot un allau d'escuma bruta! I feia pudor. Després va començar el procés de neteja i rehabilitació de la llera. I ja els últims anys de docència, veia per al finestra de l'aula els nous espais d'herba, ben verds. Sembla Londres! -que comentàvem els profes, contents.
La gent es va fer seu aquest espai. Ara hi ha plantes i tot de caminets per on caminen, corren o passegen el gos els veïns d'aquell espai. Ben vingut sigui el canvi!
Queden algunes illetes, i la part més espessa de la vegetació, per a les aus. Podria ser més, però el canvi ja és prou d'agrair.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada