Amb un títol tan suggestiu, Manuel
Cuyàs, periodista habitual del diari El Punt-Avui -els articles del
qual llegeixo amb plaer-, ens presenta una colla de records dels seus
anys infantils i juvenils, a Mataró, la seva ciutat natal, i les
transformacions que s'hi han anat fent amb el temps. I ens parla
d'aquell Manuel Cuyàs, predecessor seu, que ni va ser el seu avi ni
va ser pirata. Però que dóna peu a una història singular,
familiar, de la qual n'és hereu.
Cuyàs escriu amb un prosa neta,
fresca, amable, que fa de molt bon llegir. I que té interès per als
que no la van viure de mostrar les misèries i esperances d'una època
per sort periclitada. Als que tenim una certa edat, ens fa rememorar
un món, el de de la postguerra, gris i trist, que només el nostre
record, el de la nostra joventut!, pot arribar a fer veure alegre i
lluminós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada