dimarts, 23 de desembre del 2014

El meu pessebre



Nadal, sempre Nadal. Torna i retorna
per renovar el fulgor de cada rostre
i esbargir la tristesa, que l'entela.
Ales d'àngels daurats, pastors d'argila
que s'adormen a prop de la foguera.
Un estel dalt de tot, i uns Reis que avancen
per camins de sauló, per prats de molsa
cap al portal llunyà. I un Nen que espera.
Hi vas tu, rabadà d'indiferència,
remugant contra tot? Hi vas tu dona
amb el cistell curulls de plors i absència?
Hi vas tu, l'aturat, a buscar feina?
Hi va el soldat amb les armes retudes?
El polític corrupte? L'anciana desnonada?
La donzella impacient? El malalt fràgil?
El marxant que nolieja tots els somnis?
Hi seré jo, vella soca caduca,
delerant un esclat de claror encesa?
Tots hi cabem al portal del Pessebre
si amb cor d'infant n'acceptem la tendresa!

Nadal 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada