El meu pessebre

Nadal, sempre Nadal. Torna i retorna

per renovar el fulgor de cada rostre

i esbargir la tristesa, que l'entela.

Ales d'àngels daurats, pastors d'argila

que s'adormen a prop de la foguera.

Un estel dalt de tot, i uns Reis que avancen

per camins de sauló, per prats de molsa

cap al portal llunyà. I un Nen que espera.

Hi vas tu, rabadà d'indiferència,

remugant contra tot? Hi vas tu dona

amb el cistell curulls de plors i absència?

Hi vas tu, l'aturat, a buscar feina?

Hi va el soldat amb les armes retudes?

El polític corrupte? L'anciana desnonada?

La donzella impacient? El malalt fràgil?

El marxant que nolieja tots els somnis?

Hi seré jo, vella soca caduca,

delerant un esclat de claror encesa?

Tots hi cabem al portal del Pessebre

si amb cor d'infant n'acceptem la tendresa!

Nadal 2014