dijous, 4 de desembre de 2014

Publicacions



Qui n'agafa el relleu?

El 24 de novembre, dia que li va ser atorgat a l'Emigdi Subirats, molt merescudament, el premi d'Actuació Cívica, 2014, l'homenatjat em va presentar algunes persones que l'acompanyaven a l'acte, celebrat al magnífic Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, entre els quals el senyor Artur Bladé i Font, fill de l'escriptor de Benissanet, Artur Bladé i Desumvila. Aquesta presentació ens va donar l'oportunitat de parlar de la revista gandesana “El Llamp”, en la qual el seu pare havia col·laborat. Posteriorment, hi he pensat molt. Per què, actualment, no hi pot haver cap publicació representativa de la nostra ciutat? Encara recordo l'“Alhora”, molts dels números de la qual conservo, concretament els que van del 0, del juny del 1982, al 54-55, del gener del 1987. Ignoro si en van sortir més. Eren de periodicitat mensual; els primers valien 60 pessetes, i l'últim 100, xifres que ara ens poden semblar, passades a euros, un xic ridícules, però que llavors no ho eren tant. Jo hi vaig col·laborar sempre que m'ho van demanar, tot i que ja vivia a Barcelona. Algun dia en parlaré més a fons. Avui volia fer-ho d'un revisteta molt més modesta, el butlletí de la UTAB, (Unió de la Terra Alta a Barcelona) de la qual en tinc uns pocs exemplars, el primer del 1978, el tercer any que es publicava. L'últim del 1980. En aquest, l'editorial, escrit pel meu home, Miquel Barrobés, lloa la figura de Pep Mañà, (Pep dels camions) que va ser l'ànima de la UTAB, i que va morir el 8 de juliol del 1980. I ja no va sortir cap més publicació. I és que aquesta mena d'empreses necessiten sempre algú que les aglutini, que mogui la gent, i que s'hi deixi la pell.
Em dol que, actualment, no hi hagi res de semblant a la nostra Gandesa. També ha desaparegut el Butlletí d'Estudis de la Terra Alta -aquí l'ànima n'havia estat Kildo Carreté, recentment traspassat-. Avui dia, publicar amb paper resulta molt car. Però, tenim un sistema modern, i és Internet. No es podria publicar una revista a través d'aquest mitjà? On la gent pogués exposar opinions, intercanviar experiències, publicar fotografies, copsar el pols de la nostra terra? No seran els gandesans del segle XXI menys decidits o estaran més poc capacitats que els nostres antecessors? No hi ha cap “ànima”, que en vulgui agafar el relleu?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada