diumenge, 14 de desembre del 2014

Ser dona



Simone de Beauvoir

“Les belles imatges”
Aquest llibre, comprat a la Fira del llibre d'ocasió del Passeig de Gràcia, m'ha fet retrobar la famosa autora francesa Simone de Beauvoir. Una autora que m'havia impressionat molt -allò d'haver-hi un abans i un després-, amb la lectura del seu llibre “El segon sexe”. Un llibre que llegit fa gairebé cinquanta anys m'obria un panorama desconegut, inquietant, ple d'interrogants -i de certeses insospitades-, sobre la condició de dona. “No es neix dona, es fa”. O sigui, que se la ensinistra! De cop queien les barreres mentals de tants anys de prejudicis, de considerar que el que sempre m'havia semblat injust, de fet, ho era. Per exemple que el meu germà estudiés perquè era un noi, i jo em quedés relegada a ser educada per a esdevenir una bona mestressa de casa. I tantes altres arbitrarietats que han quedat en evidència a hores d'ara, al menys als nostre països occidentals. Tot i que encara queda molt camp per córrer.
En “Les belles imatges”, Simone ens presenta un dona casada, de la burgesia francesa, que ho té tot per a ser feliç: marit atent, amant entregat, dues filles, feina en una empresa de publicitat. I, no obstant, es troba malament perquè intueix que l'han educada per a ser qui és, sense possibilitats d'una tria pròpia. I quan comprèn, esverada, que aquesta mateixa educació o ensinistrament volen aplicar-li a la seva filla, es rebel·la.
Aquesta novel·la, pel tema, m'ha recordat “La casa de nines”, de l'Ibsen. Tot aquell món tan bell que s'ha fabricat al seu voltant per, pretesament, protegir-les, es desmunta com un castell de cartes quan la dona demana el seu dret a pensar i a decidir per ella mateixa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada