Simone de Beauvoir
“Les
belles imatges”
Aquest llibre, comprat a la Fira del llibre d'ocasió del Passeig de
Gràcia, m'ha fet retrobar la famosa autora francesa Simone de
Beauvoir. Una autora que m'havia impressionat molt -allò d'haver-hi
un abans i un després-, amb la lectura del seu llibre “El segon
sexe”. Un llibre que llegit fa gairebé cinquanta anys m'obria un
panorama desconegut, inquietant, ple d'interrogants -i de certeses
insospitades-, sobre la condició de dona. “No es neix dona, es
fa”. O sigui, que se la ensinistra! De cop queien les barreres
mentals de tants anys de prejudicis, de considerar que el que sempre
m'havia semblat injust, de fet, ho era. Per exemple que el meu germà
estudiés perquè era un noi, i jo em quedés relegada a ser educada
per a esdevenir una bona mestressa de casa. I tantes altres
arbitrarietats que han quedat en evidència a hores d'ara, al menys
als nostre països occidentals. Tot i que encara queda molt camp per
córrer.
En “Les belles imatges”, Simone ens presenta un dona casada, de
la burgesia francesa, que ho té tot per a ser feliç: marit atent,
amant entregat, dues filles, feina en una empresa de publicitat. I,
no obstant, es troba malament perquè intueix que l'han educada per a
ser qui és, sense possibilitats d'una tria pròpia. I quan comprèn,
esverada, que aquesta mateixa educació o ensinistrament volen
aplicar-li a la seva filla, es rebel·la.
Aquesta novel·la, pel tema, m'ha recordat “La casa de nines”, de
l'Ibsen. Tot aquell món tan bell que s'ha fabricat al seu voltant
per, pretesament, protegir-les, es desmunta com un castell de cartes
quan la dona demana el seu dret a pensar i a decidir per ella
mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada