divendres, 8 de maig de 2015

Un crim a Gandesa


Josep Gironès: Presidi Major

En el seu llibre “Notes d'història de Gandesa”, del 1962, mossèn Joan B. Manyà, relata la mort de la senyora Valls, Rosa Serres, un crim que va commocionar la Gandesa de finals del 1885. Una per la significació del marit, Tomàs Valls, advocat i polític, que en va ser l'inductor, l'altra pel fet que l'autor material, Andreu Monreal, un xicot de 19 anys de la Fatarella, fou condemnat a mort i executat a garrot a Gandesa cinc anys després. Mossèn Manyà no s'hi esplaiava gaire perquè encara vivien els descendents d'aquella família. Tot i això sé que a aquests els va disgustar molt que es remoguessin aquelles aigües que creien adormides. També recull aquest fet amb més detall l'Anton Monner en la seva monumental Història del meu poble natal.
En el crim, a part de Tomàs Valls que es va fer escàpol de la justícia, hi van participar diverses persones de la Fatarella, el poble del Josep Gironès. Aquest autor ha pres aquest episodi com a base del seu llibre “Presidi Major”, en el qual segueix la trajectòria del cacic de la Fatarella Ramon Balsebre, que, amb el pare i el germà del dit Andreu, va ser condemnat a presidi, condemna que va complir al penal de Ceuta. La crònica segueix pas a pas el judici, la sentència, i sobretot el fet que el jove fatarellenc anés a la execució sense immutar-se. (Segons explicaven al meu poble, estava convençut que Valls tenia amics poderosos que el deslliurarien de la mort a l'últim moment, cosa que no va succeir). També el trasllat a peu des de Tortosa, on tingué lloc el judici, fins a Sagunt dels condemnats -el que se'n deien una corda de presos-, i les condicions del presidi, que ara ens semblen inhumanes, on també hi feien cap els cubans que lluitaven a la seva illa per la independència. Un crònica que es llegeix aguantant gairebé la respiració.
En començar la lectura, trobava a faltar que Gironès no fes parlar els protagonistes -per dir-ho així-, en la parla específica de la terra. Després, vist els diferents personatges i situacions, comprenc que hauria estat molt complicat, així que opta pel català estàndard normatiu.
Un llibre que m'ha interessat molt pel que explica i com ho explica, d'una manera diguem-ne objectiva, de reportatge, sense oblidar la part humana de les persones que, desgraciadament per a elles, van participar d'aquells desgraciats, esdeveniments.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada