Un poeta immens

Fulles d'herba

Walt Whitman 1819-1892

Aquest és un llibre immens d'un poeta immens, el nord-americà Walt Whitman. La seva poesia ho abasta tot, el seu jo, la seva pàtria, i tota la humanitat. Res no li és indiferent. El seu és un cant èpic que et deixa sense alè. La traducció al català, feta per Jaume C. Pons Alorda li ha valgut a aquest el premi Cavall Verd a la millor traducció poètica del 2014. Us en reporto alguns fragments perquè us feu una petita idea dels seus interessos i el seu estil:

“Per què hauria de voler veure Déu millor que aquest dia?

Jo veig partícules de Déu a cada moment de cada hora de les vint-i-quatre,

En les cares dels homes i de les dones jo hi veig Déu, i també a la meva reflectida al mirall,

Jo trobo cares de Déu escampades pel carrer, i totes i cadascuna d'elles van signades amb el nom de Déu,

I les deixo allà mateix on són i on jo mateix les trobo, perquè sé que allà on vagi,

N'arribaran d'altres puntualment per sempre més.”

“Ha pensat algú que néixer és una sort?

Doncs m'afanyo a dir-li a ell o a ella que morir és una sort igual, i que jo ho sé!”

“Oh l'alegria madura de la feminitat! Oh felicitat suprema!

Tinc més de vuitanta anys, sóc la més venerable de les mares,

Que lúcida és la meva ment -com s'acosten tots a mi!

Quina és aquesta frescor més fresca que la de la joventut?

Quina és aquesta bellesa que descendeix sobre meu i que de mi s'eleva?”

“Aquí, la profunda lliçó de l'acceptació, sense preferència ni rebuig,

El negre amb el seu cap llanut, el criminal, el malalt, l'illetrat, cap d'ells no és rebutjat,

El part, el fet de córrer per anar a cercar el metge, el bellugueig del captaire, el trontoll del borratxo, la colla riallera dels mecànics,

L'adolescent que s'ha escapat, el carruatge del ric, el nyèbit, els amants furtius,

El venedor matiner, el cotxe fúnebre, el transport dels mobles cap a la ciutat, el retorn a la ciutat,

Tots passen, jo també passo, qualsevol cosa passa, no hi ha res que pugui ser prohibit,

No hi ha res que jo no accepti, no existirà mai res que jo no estimi.”