Sota un cel gris de nacre i argent fos
els primers vols d'orenetes, rasants,
fendeixen l'aire anunciant el retorn
dels dies càlids que apunten per llevant.
El jardí es deixondeix. Els amics es retroben.
Les paraules flueixen. Tot convida al repòs.
Un tudó solitari ha aterrat sobre l'herba.
Viure pot ser, de vegades, un tebi somni clos.
Una magnífica dedicatòria!
ResponElimina