Anna Akhmàtova I

Anna Akhmàtova (1889-1966)

Poesia completa

Aquesta gran poeta russa, com el seu amic Mandelstam, va patir la persecució estalinista, que es va carregar dos dels seus marits, li va empresonar el fill i la va condemnar molts anys d'ostracisme. No va ser rehabilitada fins al 1956. Dona molt culta i sensible, la seva obra poètica completa ha estat publicada en català el 2009 per Edicions del 1984. Una molt bona edició i traducció a càrrec de Jaume Creus. N'he escollit uns pocs fragments.

La diada de l'Any Nou s'allarga esplèndida.

amb tiges de les roses de Ninou humides,

però al meu pit ja no sento

la tremolor de les libèl·lules.

1914

Tot ho perdono,

mira com juga amunt i avall la llum

per l'heura humida de la primavera.

1912

Tot és per tu: l'oració diürna,

la febre llangorosa de l'insomni

i la bandada blanca dels meus versos

i la foguera blava dels meus ulls.

1915 (Dedicat al seu primer marit, que era al front)

Paraules hi ha que són irrepetibles

I qui les diu, les acaba gastant.

Sols és inesgotable el blau del cel

i la misericòrdia de Déu.

1916

Però a la cambra del poeta dissortat

fan guàrdia per torns la por i la Musa.

I ve una nit

que no coneix albada.

1935 (A Mandelstam)

Fa olor de llibertat la mel silvestre,

la pols -de raig de sol,

de viola -la boca virginal,

més l'or -de res fa olor.

D'aigua fa olor el marduixí

i de poma -l'amor,

però hem après per sempre més

que la sang nomes fa olor de sang...

1933