La
matança del porc es feia a l'hivern, al començament del fred o a
les envistes de Nadal. Les cases bones en mataven dos, la poca roba,
un. Quan n'era el moment, se'l treia del corral punxant-lo amb un
ganxo. Els xiquets i xiquetes ja sabíem la casa on hi hauria matança
perquè el dia abans s'havia amuntegat llenya al costat de la porta i
s'hi havia portat una taula grossa de fusta fosca, no gaire alta.
Així que ja estàvem previnguts. Jo, la veritat sigui dita, no m'hi
apropava fins que els esgüells, que em posaven la pell de gallina,
no s'havien aturat. Llavors la foguera ja crepitava, alegre. I
l'animal era posat sobre la taula. Del ganivet que tenia clavat al
coll en sortia la sang, que les dones remenaven en un gibrell per tal
que no quallés. En acabat, es procedia a socarrimar la pell de
l'animal, amb branques enceses de la foguera. Un cop socarrimat i
rentat, se'l posava de quatre potes a la taula, per poder-lo fer a
peces. D'això, en dèiem llaurar!
-Ja
llaure!
Un
cop obert, se'n treia la fel, que llençaven a la foguera, moment
ansiosament esperat per la colla dels ganàpies. Aquests l'agafaven
amb un pal i l'anaven a llançar a la porta de la persona més
odiada, generalment el porter que no els deixava entrar al cine o a
l'envelat.
Si
tenies la sort de ser família o amic acostat dels que mataven el
porc, t'invitaven a apamar. Això volia dir a berenar: una llesca de
pa blanc, i a sobre, un tros de botifarra prima d'arròs acabada de
fer. Te la mesuraven amb els teus dos pams ajuntats. I et feien bona
mesura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada