"Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts. Con sento
rodar velles tartanes
pels rials de Sinera!
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius. Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir. I als llavis,
oratge, foc, paraules,
esdevingudes cendra."
CEMENTIRI DE SINERA, de Salvador Espriu
(Lectura feta al Centre de Santa
Eulàlia, a Barcelona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada