Si estàs atent, a Barcelona, de tant en tant, pots veure ocells fora del corrent, com ara una mallerenga. Aquest és un dels ocells més bonics, de color i de vivacitat. En vaig veure una fa poc a l'arbre de davant de casa. No cal dir que sempre tinc uns prismàtics a punt, i quan en veig un que em crida l'atenció, l'enfoco. Sembla que, tot i ser ocell de camp, la mallerenga, a l'hivern busca l'escalf de la ciutat. També vaig veure un ocell petit, verd, que vaig suposar que era un verderol o verdum, però no vaig tenir temps d'observar-lo. Ara, amb les primeres manifestacions de la primavera, se sent arreu el cant, melodiós, de les merles. N'hi ha moltes, tantes com de cotorres, però aquestes, tot i ser boniques, tenen un crit estrident que les fa desagradables.
Benvinguts els ocells, que ens alegren l'oïda i la mirada. Ells són els garants de la bona conservació de la natura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada