Dellà dels carrers barrats que formen la ciutat,
laberint on et perds i no et trobes,
hi ha el camp, hi han els cirerers,
i hi han les abelles que remoregen
èbries del goig del pol·len i la mel.
El dia du el perfum potent de primavera.
L'absorbeixo, en silenci, èbria també del goig
de sentir com reneix la vida dellà de la finestra,
com es remou la saba dins l'escorça dels arbres
com es remou la sang dins l'escorça del viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada