-->
M'agrada anar a caminar pel passeig, bordejant el mar
fins al centre de l'Escala. 35 minuts d’anar i altres de tornar amb
un descans al mig per contemplar el panorama, i badar.
Anant i venint, no pots deixar de sentir les converses
de la gent. Un pare jove dirigint-se a un marrec d’un dos o tres
anys.
-Gelats; no sé què... ja n’estic tip. Demà mateix
ens en tornem a casa!
Més endavant, és una mare, que es queixa de la seva
filla, d’un deu anys.
-Ja querría que tuvieses veinte años!
Ah, els fills, a l’estiu! És llavors que els pares
valoren la soferta tasca del mestres!
Ara és una senyora:
-Diuen que els banyolins parlem com els d’Olot, a mi
no m’ho sembla. Parlem com els d’Olot?
M’he endut la càmera i faig fotos a uns corbs marins
que s’estan plantats damunt de les roques, dins del mar, al costat
del passeig. Un home els assenyala a un noi: Mira, pajaritos!
Al meu jardí, papallones i abegots -també alguna
abella o vespa-, venen a festejar la meva altea, que està
esplèndida. Un visita interessada, és clar.
(Fotos: un corbmarí, a les roques. Papallona. Abegot.)
(Fotos: un corbmarí, a les roques. Papallona. Abegot.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada