dilluns, 9 de setembre de 2013

Anecdotari escalenc, amb bestioles




-->

M'agrada anar a caminar pel passeig, bordejant el mar fins al centre de l'Escala. 35 minuts d’anar i altres de tornar amb un descans al mig per contemplar el panorama, i badar.
Anant i venint, no pots deixar de sentir les converses de la gent. Un pare jove dirigint-se a un marrec d’un dos o tres anys.
-Gelats; no sé què... ja n’estic tip. Demà mateix ens en tornem a casa!
Més endavant, és una mare, que es queixa de la seva filla, d’un deu anys.
-Ja querría que tuvieses veinte años!
Ah, els fills, a l’estiu! És llavors que els pares valoren la soferta tasca del mestres!
Ara és una senyora:
-Diuen que els banyolins parlem com els d’Olot, a mi no m’ho sembla. Parlem com els d’Olot?
M’he endut la càmera i faig fotos a uns corbs marins que s’estan plantats damunt de les roques, dins del mar, al costat del passeig. Un home els assenyala a un noi: Mira, pajaritos!
Al meu jardí, papallones i abegots -també alguna abella o vespa-, venen a festejar la meva altea, que està esplèndida. Un visita interessada, és clar.

(Fotos: un corbmarí, a les roques. Papallona. Abegot.) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada