Via Catalana

-->

Via fora!

Crònica d'un dia èpic.

Matí, em llevo, penjo la senyera al balcó i vaig a buscar l'Avui. Esmorzo i em preparo la bossa: paraigua, gorra de sol i barret de pluja, impermeable de plàstic -groc-, ulleres de sol, repel·lent d'insectes -vaig a l'Ebre!- crema solar, roba còmoda i, com no he trobat la camiseta preceptiva, una bufanda independentista que farà el fet. Ah, i un tamboret plegable comprat al xino de la cantonada. Ja veieu que sóc obedient i previsora. (Al final, gairebé cap d'aquest objectes em serviria de res!)

Metro fins a les Glòries, on hi hauran els autobusos del districte de Sant Martí en què -després d'una recerca per les diferents delegacions de l'ANC, (tot era ple!), m'havien donat la penúltima plaça que els quedava per anar allà on jo volia: les meves terres!

De moment plou. Però no perdem l'entusiasme, i se n'ha de tenir molt perquè fem gairebé tot el camí cap al sud en caravana. La majoria cotxes i motos, amb senyeres de per tot. Per sort para de ploure, però fins al moment culminant de la Diada no veurem el sol.

A mesura que ens acostem al nostre tram, el 35, més avall d'Amposta, ja trobem més i més gent als costat de la carretera improvisant pícnics i saludant els que anem més avall. També ens saluden amb senyeres des de dalt dels ponts de l'autopista, tot i que, al principi, encara plovia.

Arribats al nostre tram, i passats dos quilòmetres, sortim de la carretera i anem a dinar, els que ens hi havíem apuntat, a la casa de colònies l'Alberc. Paella molt bona -no hi podia faltar-, pollastres, gelat i cafè. I vi de Batea! Com anàvem amb retard, dinem a corre cuita i emprenem a peu els dos km fins al nostre tram. Tot és ple de gent, molt diversa -grans, joves, nens, se sent alguna veu en castellà-, una marea groga amb senyeres i molt d'entusiasme. Arribats al punt assignat, només ens cal esperar el gran moment. A l'hora de fer la cadena, som tants que ens hem d'estrènyer! Molta gresca quan passen els helicòpters, volem sortir a la foto! De lluny, se senten els campanes d'Amposta, que s'uneixen al clam de la gent. In, inde, independència! Acabem cantant Els segadors.

De tornada, una altre gran embús per accedir a l'autopista. Ara la gent escolta la ràdio i llegeix missatges al mòbil. Ens fem un tip de riure quan una emissora espanyola diu que hi hem anat a cop de talonari, i tots esperem arribar a Barcelona per anar a cobrar. De moment, però, paguem al senyor Abertis, que s'ha degut de folrar. En aquella hora, res d'estar alçades les barreres!

Arribem a les Glòries a les onze, i, a casa, a quarts de dotze. Gràcies a Déu, el cos, les cames i la bufeta -només he anat al lavabo a migdia-, han aguantat.
De les Diades d'ahir i de l'any passat, podrem dir amb orgull: JO HI ERA!