-->

Setmana Santa 2014

Diumenge de Rams

El sol dibuixa arabescos

amb els fulles de les palmes

sobre els rajols gastats de la vorera.

Dia de Rams. Amb veu d'hosanna

celebrem el Senyor, que es feu humil,

i muntà un asenet per exhibir-se

davant dels poderosos de la terra.

Piquen palmes i palmons

amb força

els infants amb la boca riallera.

Maten dimonis?

L'arrel del ritual, fins on s'enfonsa?

El sol es gronxa dalt d'un cel molt nítid.

Tremolen en les mans gastades

dels infants que vam ser

les branques de llorers i d'olivera.

Dilluns sant

Ramades de turistes

en laica processó,

divaguen pels carrers de la ciutat

mirant, enlluernats,

el vell miracle

del sol primaveral.

Les palmes, d'ahir, són oblidades.

Els dies sants ja no els porten

records. Ni són sagrades

les veus del ritual.

Esclaten

cares vermelles i vermells somriures.

Àvids avancen

cercant altres miracles. I altres vies.

Peregrins inconstants

de noves sensacions

pedres antigues

i souvenirs xarons,

arriben i se'n van,

talment ocells migrants

sense pàtria ni nord.

Dimarts Sant

Sota de la finestra, la veu d'un home

recita melopees, ressons articulats,

salms o cançons?

Passa al gent. I no se' l mira.

Incòmoda.

Com de tot que és estrany.

L'home gemega.

O riu. Renega. Crida.

Alçat damunt d'un banc.

Dimecres sant

Lluna plena. Lluna de sang.

Reptes pel cel indiferent i calma.

Aliena als desoris i als clams.

Guerra a Síria. Trets a Ucraïna.

Naufragi a Corea. Salm.

Lluna espill de pedra.

Segueixes la ruta

que et marca l'instant.

La primera, passat l'equinocci

d'estiu, retornes cada any.

Plorosa. Riallera.

Pau i guerra per tu són constants

que constel·len la passa

cansada, repetida, inútil?,

dels humans.

Dijous Sant

La ciutat es buida,

tothom que pot en fuig

buscant nous horitzons

estímuls renovats

o simplement, gaudir

del goig de la fugida.

Dels tres dijous de l'any

que lluïen més que el sol

no en queda cap. Jesús

mira un pobre captaire

arraulit sota el ràfec de temple

i se'n dol.

Trenta monedes

Trenta monedes és el preu de l'Home.

Judes les va comptant.

Trenta monedes és el preu d'un poble.

Un preu de sang.

Trenta monedes repicant les lloses

del Temple Sant.

Ningú no gosa tocar-les.

Cremen les mans!

Per a pagar traïdors

n'hi ha prou de sospesar-los

la dignitat.

Divendres Sant

La via d'avui ja no és la del Calvari

sinó la del desig de estrènyer instats

entre l'ull de la càmera

i el palmell de les mans.

Monuments en oferta.

Somnis de catedral.

La Rambla via oberta.

Pregàries ancestrals.

Es perd en l'aire tebi

un calfred angoixant.

Dissabte Sant

Esclata en el silenci

agut de l'espera,

un crit lassant.

Es perden

per bastes galeries

passes de caminants.

En el record perduren

matraques aberrants,

picar de matalassos

campanes exultants.

En retorna al silenci

la inquietud de l'instat. 
 

Pasqua

Pasqua florida

triomf de vida

llum esclatat.

El temps convida

a la fugida

sempre endavant.

La mort recula

dins de la negra

nit de passió.

Cremem les palmes,

riu la natura;

joia que augura

pau del Senyor.