Amb motiu del 50 aniversari de les
declaracions de l'abat Escarré a Le Monde, el Centre d'Història
contemporània de Catalunya van convocar un acte commemoratiu a
l'Institut d'Estudis Catalans el dia 27 de març passat, al qual vaig
assistir amb la meva amiga i companya d'aquesta mena d'activitats
culturals, Rosa Maria Badia.
Aquestes declaracions, denunciant la
dictadura franquista i la manca de llibertats, a càrrec del
periodista Novais, van ser publicades el 14 de novembre del 1963. El
seu testimoni, juntament amb les seves prèdiques a Montserrat, que
incidien en la mateixa denúncia, van fer que el règim dictatorial
de que “gaudíem”, l'obligués a exiliar-se. No va poder tornar
fins el 1968, malalt de mort.
Escarré, com molts altres religiosos
-i seglars-, de l'època, va ser primer franquista -els disbarats que
es van fer contra els religiosos, els va fer esperar els “vencedors”
amb un cert i comprensible alleujament-. La bona predisposició
-Franco rebut sota pal·li a Montserrat-, aviat es va va convertir en
decepció i preocupació, vist com anaven les coses.
La primera conferència va anar a
càrrec de Borja de Riquer, que va fer un repàs molt interessant
d'aquell moment històric. El segons que va prendre la paraula,
Josep Ma Solé i Sabaté, va glossar la importància i significat de
les declaracions. El tercer ponent, Josep Cruanyes, va parlar de
l'abat des del punt de mira dels serveis d'informació espanyols. Tot
i que aquesta últim, al meu parer, es va estendre massa -la
quantitat de documents que el fet va generar s'ho portava-, l'acte en
conjunt va ser molt interessant.
Al final, i fora de programa, va
prendre la paraula Vila-Abadal, ex monjo de Montserrat, que va ser
col·laborador d'Escarré. Als seus vuitanta-vuit anys, va néixer el
1926, aquest metge i psiquiatra, conserva una memòria lúcida, i ens
va parlar de la seva relació personal amb l'abat homenatjat.
-Sí que es va rebre Franco sota tàlem
-ens va explicar-, però al mateix temps teníem amagats dos joves
fugitius del terror nazi!
I és que la història no sol tenir mai
un sol prisma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada