30 de març
Les
paraules són fetes per bastir-hi
ponts
suspesos al caire de l'abisme
i
se'm fa costa amunt baixar la sínia
del
recordar, per rescatar presències.
Les
paraules no emplenen la distància!
I
es desdibuixen rostres i sentències.
Ara
tu ja no hi ets, però als meus dies
fets
de parracs usats i coses noves,
sura
el teu nom com una papallona
de
vol errant: esperança i nostàlgia
arrelades
a l'arbre del meu viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada