Les meves felicitacions a aquest autor
pel Premi d'Honor, tan merescut. El disc amb el seu primer èxit, Al
Vent, va sortir l'any 1963, el mateix suposo, que va arribar a Ràdio
Gandesa, on jo col·laborava voluntàriament de locutora. En aquella
època de cançons exclusivament en castellà -amb alguna rara
excepció-, sentir el seu crit “buscant la llum, buscant la pau,
buscant a Déu al vent del món”, em va fer una impressió
extraordinària, per l'estil, tan diferent, i sobretot per la
llengua. Vam posar-lo una vegada i una altra.
L'estat de marginació en què es
trobava la nostra llengua -nosaltres mateixos estàvem obligats a
usar el castellà per transmetre!-, va fer que molta gent se'n
sorprengués i no tothom d'una manera agradable. Recordo un parenta
meva que em va assegurar que el català no servia, per a fer cançons.
Que no sonava bé. Els joves actuals, que han viscut aquest fet
-cantar en català-, d'un manera natural, se'n deuen fer creus. Però
era així com anaven les coses.
Gràcies a Raimon, i als cantautors de
la Nova Cançó, cantar en la nostra llengua és ara una manera
genuïna de sentir-nos tal com som.
Sí senyor, molt ben concedit aquest Premi d'Honor!
ResponElimina