dissabte, 22 de març de 2014

Raimon a Ràdio Gandesa



Les meves felicitacions a aquest autor pel Premi d'Honor, tan merescut. El disc amb el seu primer èxit, Al Vent, va sortir l'any 1963, el mateix suposo, que va arribar a Ràdio Gandesa, on jo col·laborava voluntàriament de locutora. En aquella època de cançons exclusivament en castellà -amb alguna rara excepció-, sentir el seu crit “buscant la llum, buscant la pau, buscant a Déu al vent del món”, em va fer una impressió extraordinària, per l'estil, tan diferent, i sobretot per la llengua. Vam posar-lo una vegada i una altra.
L'estat de marginació en què es trobava la nostra llengua -nosaltres mateixos estàvem obligats a usar el castellà per transmetre!-, va fer que molta gent se'n sorprengués i no tothom d'una manera agradable. Recordo un parenta meva que em va assegurar que el català no servia, per a fer cançons. Que no sonava bé. Els joves actuals, que han viscut aquest fet -cantar en català-, d'un manera natural, se'n deuen fer creus. Però era així com anaven les coses.
Gràcies a Raimon, i als cantautors de la Nova Cançó, cantar en la nostra llengua és ara una manera genuïna de sentir-nos tal com som.

1 comentari:

  1. Sí senyor, molt ben concedit aquest Premi d'Honor!

    ResponElimina