Andròmines i sostre:
Em fa una mena de cosa, veure'ls allà,
exposats a la tafaneria pública. Són objectes que havien pertangut
a algú. Que havien estat adquirits o regalats amb il·lusió
-m'imagino el o la propietària traient-los amorosament la pols i
tornant-los a deixar endreçats al prestatge-. Configuren els records
d'un vida. Alguns van tenir una utilitat pràctica. Altres van ser
merament decoratius. Ara es troben deixats a terra, formant una
amalgama heterogènia. Són els perdedors de la cursa frenètica
contra els temps. Les víctimes del consumisme.
Potser algun tindrà sort i gaudirà altre cop d'un nova vida. Qui els adquireixi els tornarà a posar a la
lleixa, a treure'ls la pols, a lluir-los davant les amistat. I un
altre dia tornaran a fer cap aquí, als Encants en un cicle repetit,
fins que aniran directament al desguàs de les coses inútils.
Encantar té diverses accepcions. Que
un cosa ens encanti vol dir que ens meravelli, que ens sedueixi.
També pot fer referència a badar o a contemplar. Ser un encantat
seria allò que en castellà castís en dirien un “pasmao”.
Compradors o badocs?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada