dimecres, 19 de març de 2014

El trastorn de Pornoy


Philip Roth
Els trastorn de Portnoy

En aquesta obra, de trets clarament autobiogràfics, el protagonista -un home obsedit pel sexe i per la seva personalitat de jueu nord-americà reprimit i alliçonat per una mare excessivament autoritària i controladora-, explica els seus problemes al psicoanalista. L'obra, el primer èxit d'aquest autor, va escandalitzar la crítica -i també la comunitat jueva, que satiritza-, i no m'estranya. Perquè l'autor gasta un lèxic desinhibit i explica experiències d'un manera molt gràfica. Em fa pensar en un Woody Allen sense límits, i és que tots autors dos provenen d'una mateix extracte social i cultural.
El millor d'aquest llibre, que t'enganxa des de la primera línia és l'estil, i quin estil! No m'estranya que aquest autor, de qui buscaré adelerada els llibres que encara no li he llegit, sigui considerat uns dels gran de la literatura nord-americana. Com es pot ser tan bo?
La traducció és de Joan Fontcoberta, que ha tingut que bregar amb un lèxic viu, ric, popular i molt natural -com m'imagino que devia ser el de l'original-, i se'n surt molt bé. Amb nota alta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada