Philip Roth
Els trastorn de Portnoy
En aquesta obra, de trets clarament
autobiogràfics, el protagonista -un home obsedit pel sexe i per la
seva personalitat de jueu nord-americà reprimit i alliçonat per una
mare excessivament autoritària i controladora-, explica els seus
problemes al psicoanalista. L'obra, el primer èxit d'aquest autor,
va escandalitzar la crítica -i també la comunitat jueva, que
satiritza-, i no m'estranya. Perquè l'autor gasta un lèxic
desinhibit i explica experiències d'un manera molt gràfica. Em fa
pensar en un Woody Allen sense límits, i és que tots autors dos
provenen d'una mateix extracte social i cultural.
El millor d'aquest llibre, que
t'enganxa des de la primera línia és l'estil, i quin estil! No
m'estranya que aquest autor, de qui buscaré adelerada els llibres
que encara no li he llegit, sigui considerat uns dels gran de la
literatura nord-americana. Com es pot ser tan bo?
La traducció és de Joan Fontcoberta,
que ha tingut que bregar amb un lèxic viu, ric, popular i molt
natural -com m'imagino que devia ser el de l'original-, i se'n surt
molt bé. Amb nota alta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada