divendres, 28 de març del 2014

Desig de xocolata


-->

He estat llegint aquest llibre de la Care Santos, premi Llull, de Planeta, amb una sensació de cosa ja sabuda, repetida. Inclou tres narracions, que tenen com a línia de continuïtat una xocolatera de porcellana. I la predilecció per aquesta beguda -o menja- dels barcelonins de tres èpoques diferents. A part de la xocolata, el tema de la primera narració, situada en l'època actual, torna a ser l'adulteri. (Un tema que jo, en aquest temps nostres tan lliures i desinhibits quant a relacions sentimentals i de parella, creia superat!) I inclou tòpics, “Les dones es tornen boges amb els homes guapos i atrevits però després es queden amb els avorrits i normalets”. Un tòpic que la realitat desmenteix, si no, tots els guapos i atrevits es quedarien solters, i singles com es diu ara. Cosa que no sembla que passi.
En la segona narració, l'acció de la qual transcorre a finals del XIX, la sensació de dejú-vu s'accentua. Aquí fa una crònica de l'òpera -amb bomba del Liceu inclosa-, i ens narra una història de senyores i minyones que no t'acaba d'enganxar.
M'ha agradat més la tercera narració, situada al XVII. I m'ha divertit perquè està escrita amb un to irònic, amb francesos, anglesos, castellans i catalans intrigant i conspirant en una Barcelona glaçada d'un mes de gener amb l'excusa d'una màquina de fabricar xocolata. Una mica a l'estil Dumas.
El que sí ha fet la Care Santos és assessorar-se bé sobre els processos de fabricació d'aquest deliciós producte -jo en sóc addicta-, i els gustos canviants a què ha estat sotmesa al llarg dels temps. Afegim a això que aquesta autora escriu amb gust i correcció. Les seves narracions fan de prou bon llegir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada