dimecres, 25 de juny de 2014

Imprescindibles


Colla de banaus!

En català, tocant a insults potents, podem jugar a primera divisió, tot i que alguns s'entesten a substituir-los per castellans, una altra mostra de la submissió lingüística del país respecte de la llengua veïna. I TV3 no hi ajuda gaire. Més aviat al contrari. Penso en programes com Draps Bruts o Polònia, que han popularitzat mots com ara cabrón i gilipollas.
Per això m'ha agradat la compilació que fa Pau Vidal dels 100 insults imprescindibles de la nostra llengua. En citaré alguns. La tria l'he fet pensant en els que jo havia sentit, a Gandesa. O sigui que eren molt vius fa uns anys. Ara potser no tant. La moda del cabrons i dels gilipollas fa estralls arreu. Mireu-vos quina colla més lluïda:
Babau, banau, badoc. Encantat. Poca-solta. Tòtila.
Cagamandúrries. Cantamanyanes.
Borinot. Estaquirot. Tanoca.
Meuca. Verra. Barjaula. Bacona. Marfanta.
Ximplet/a. Dropo.
Morros de cony (aquest l'aplico a certa lider política, que trobo que li escau).
Carallot el proposa l'autor per substituir gilipollas. Que segons la meva amiga Rosa Ma té l'origen en un tal Gil, madrileny, que anava arreu amb les seves filles per veure de trobar-los marit. I la gent deia: ¡Ya viene Gil y sus pollas! (Si non e certo...)
També cita carnús, un insult que jo associo a animal i bèstia, que era la triada que ens dedicàvem mon germà i jo quan ens barallàvem. Animal, bèstia, carnús! Vidal el situa a les Terres de l'Ebre, al Pallars i -cosa més sorprenent-, al Baix Llobregat.
Em deixava per a l'últim brètol, que jo encara havia sentit a gent gran per qualificar un gamberro.
I encara en podria afegir algun, que no he trobat al mencionat llibre, com ara fàcila. (m'ho deien a mi per a qualificar-me de poruga o poc decidida).
I a més, recordo morros de figa (pansida). Figa-flor i un llarg etc. Algú s'anima a recordar-ne més? I fer-los servir, quan convingui. Vinga, no siguem rucs, que mos posaran lo cabestre!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada