In memoriam

M'aferro a la garlanda dels meus somnis

per no plorar per tu. Perquè, plorar-te,

seria reconèixer una impostura.

Lentes, les hores,

em duen cap a fites oblidades:

un perfum, un sabor, la melodia

d'una orquestra de ball desafinada...

Nostàlgia de tardets de posta encesa,

ecos de veus farcides de rialles.

El divagar d'un núvol, la pujada

del Calvari esmaltat per la florida

de la flor d'ametller. I del timó.

Mai, mai, mai, mai tu i jo!

T'he retrobat de vegades als somnis

sense rastre del temps de les rondalles

-aquest temps que devora les paraules

i alça creus als turons dels cementeri-.

Evoco per a tu, la font, els xorros

tebis, constant, fidels, de la Fontcalda.

Aspiro el crit del cerç a la Farola.

M'inunda un fresc alè de garbinada.

Camino pels camins, de pols compacta.

Ric dins de l'hort, amb la cirera al llavi.

Pujo a Puig Cavaller. Miro la plana

amb la vinya ja al punt de la verema.

Encenc el foc la nit de Sant Joan.

Veig caure estels la nit de Sant Llorenç.

Vento campanes que criden pa i carn.

Sento campanes que toquen a morts.

I són per tu. O poden ser per mi.

Estels fugaços del que no va ser.