Homenatge

Per a ser llegit en l'homenatge al Joan Grañén

Amb motiu del seu 90 aniversari, vaig dedicar un poema al Joan, que constituïa una petita mostra de meu afecte.

En Joan i jo ens vam conèixer a través dels Equips de la Mare de Déu, quan tots dos col·laboràvem a la seva revista, ell traduint del francès la Carta dels Responsables Internacionals i jo corregint i escrivint alguns articles. Recordo una memorable trobada de l'Equip de la Revista a Mont-Ras, en què el Joan ens va obsequiar amb una paella sensacional, a més d'uns carquinyolis deliciosos, tot elaborat per ell mateix.

Va ser en una d'aquelles trobades, que, en saber que jo era de Gandesa, em va dir que havia lluitat a la Batalla de l'Ebre, integrat en un dels batallons internacionals, cridat joveníssim a files pel que se'n va dir la Lleva del Biberó. I que havia arribat a les portes del meu poble. O sigui, que mentre ell i els altres soldats republicans atacaven Gandesa per una banda, la meva família, amb mi que tenia un any, i altres famílies gandesanes, fugien espantades cap a l'Aragó. Més endavant, em va fer arribar uns escrits sobre la seva terrible experiència, uns escrits que va tenir la gentilesa de deixar-me utilitzar com a base per un dels personatges de la meva novel·la, Els Cims Invencibles, dedicada a aquells tràgics esdeveniments.

Gràcies de cor, Joan, per la teva amabilitat, per la teva generositat, per la teva amistat Per la teva dedicació a la Revista. Per tot el que ens has donat, que m'has donat.

M'agradaria que en l'acte d'homenatge que li dediqueu, al qual dissortadament no podré assistir, llegíssiu el poema abans citat. I un altre que li vaig dedicar el dia de la seva mort. No sabria dir-ho millor.

Aniversari

Per les amples avingudes del temps, discorre

sense pausa o repòs la vida nostra,

petita volva

que l'atzarosa correntia dels instants

empeny rutes enllà. Cap al port de la calma.

Ens hi emmena l'amor que vam donar,

o ens van donar, la companyia

en moments de tristesa,

les mans que ens ajudaren

dia a dia,

els llavis que ens besaren,

les albes que ens ompliren

de foc ardent i saba renovada

i les nits de repòs.

Cada estona de gaudi o de dolor

cada espurna d'amor o d'esperança,

cada persona que ens va mirar als ulls,

cada pregària que del cor vessava,

cada estrella fugaç...

Vivim perquè ens somnia

l'ample somriure de Déu.

In memoriam

Somnis perduts, antics fronts de batalla

amb nois amb llet als llavis, la rialla

encara neta i pura. Sons de gesta.

Avui per tu, Joan, els Cims que foren Invencibles

ploren.

Carme Meix

Joan Grañén i Rossell va morir el dia 4 de març del 2013, a Mont-Ras