Un mestre inoblidable

-->

El dia 17 de març va morir el doctor Joaquim Molas, que havia estat professor meu de literatura catalana a la Universitat Central de Barcelona. El recordo entrant a les classes amb el sempitern cigarret penjat a la boca. Al principi, no l'entenia quan parlava, però aviat m'hi vaig acostumar, vés quin remei. Arribada a casa, havia de posar a ventilar la roba que duia, de la pudor de tabac tan forta que feia.

Tot i això, en tinc un grandíssim record. A les seves classes vam estudiar “El Quadern Gris” de Josep Pla, el número 1 de l'obra completa que va editar Edicions Destino el 1969, i ens va fer investigar, cercant-los en revistes i col·leccions antigues -llavors no hi havia Internet i tot era a base de remenar biblioteques-, articles i contes de Pla per poder-los comparar i fer-nos evident que, el citat volum, era una compilació i re-elaboració d'escrits que havia anat publicant, feia temps, en publicacions diverses. I ens feia adonar que la millora era evident. En Pla n'havia fet un treball de depuració i perfeccionament admirables. Ara, llegint “El Quadern Gris”, pot semblar escrit tal com raja, però no va ser així. L'estil li havia madurat molt i ell va re-elaborar amb paciència i tenacitat admirables tots els seus escrits fins a fer-ne una obra mestra.

Un llibre que vam estudiar, va ser “Gertrudis”, de J. V. Foix. El primer dia, en Molas va demanar a una altra senyora -érem tres o quatre d'uns quaranta anys que sobresortíem entre la majoria d'estudiants joveníssims-, si l'havia llegit i què li havia semblat. -L'he trobat meravellós -va exclamar ella, però no he entès res!”. La majoria hauríem pogut dir el mateix.

Amb paciència i mètode, el professor Molas ens va ensenyar a desxifrar i entendre els poemes que componen aquest llibre. Al final, el seu significat se'ns va revelar amb una claredat lluminosa, diàfana. Encara en conservo els apunts. (Per cert, em va posar excel·lent a l'examen final). Gràcies, doctor Molas, pel seu mestratge. No l'oblidaré mai.