“Somnis perduts, antic fronts de batalla
amb nois amb llet als llavis, la rialla
encara neta i pura. Sons de gesta.
Avui per tu, Joan, els Cims que féreu Invencibles
ploren.”
El dia 4 d'aquest més de març, als 95 anys, va morir a Mont-ras, on
vivia, el meu bon amic Joan Grañén. En Joan havia estat soldat de
la lleva del 1940, dita del biberó per l'extrema joventut dels nois
cridats a files, en un intent, suïcida, d'aturar les tropes de
Franco. La seva història, que ell em va fer a mans, em va servir per
escriure un article a l'Avui, el maig del 2003, titulat La història
d'un soldat -miraré de penjar-lo al face-, i va ser també la base del
personatge del Jordi, un dels protagonistes d'“Els Cims
Invencibles”. Tot i la seva edat avançada, va tenir la
deferència de venir a Barcelona, el 19 de març del 2013, per l'acte
de presentació de llibre. -Jo no hauré de dir res, oi? -em va
demanar. En el fons era un home molt tímid. Però quan algú li va
fer preguntes va respondre d'una manera tan lúcida que ens va
emocionar tots.
M'explicava que, en arribar a Gandesa, aquell dia, van ocupar algunes
cases de les afores del poble. Mentre ell i els altres soldats
republicans, entraven per una banda, la meva família, amb mi que era
un nadó, fugien per l'altra. Qui ens ho havia de dir que, anys més
endavant, ens coneixeríem i ens faríem amics!
Quan la seva filla em va trucar per comunicar-me que havia volgut
morir a casa i li vaig dir que ho sentia molt, em va respondre que
jo, amb els meus escrits, l'havia fet molt feliç. Era el menys que
podia fer en homenatge a aquells nois que es van jugar, vulgues que
no, la vida, a les nostres muntanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada