Un soldat de la lleva del biberó

“Somnis perduts, antic fronts de batalla

amb nois amb llet als llavis, la rialla

encara neta i pura. Sons de gesta.

Avui per tu, Joan, els Cims que féreu Invencibles

ploren.”

El dia 4 d'aquest més de març, als 95 anys, va morir a Mont-ras, on vivia, el meu bon amic Joan Grañén. En Joan havia estat soldat de la lleva del 1940, dita del biberó per l'extrema joventut dels nois cridats a files, en un intent, suïcida, d'aturar les tropes de Franco. La seva història, que ell em va fer a mans, em va servir per escriure un article a l'Avui, el maig del 2003, titulat La història d'un soldat -miraré de penjar-lo al face-, i va ser també la base del personatge del Jordi, un dels protagonistes d'“Els Cims Invencibles”. Tot i la seva edat avançada, va tenir la deferència de venir a Barcelona, el 19 de març del 2013, per l'acte de presentació de llibre. -Jo no hauré de dir res, oi? -em va demanar. En el fons era un home molt tímid. Però quan algú li va fer preguntes va respondre d'una manera tan lúcida que ens va emocionar tots.

M'explicava que, en arribar a Gandesa, aquell dia, van ocupar algunes cases de les afores del poble. Mentre ell i els altres soldats republicans, entraven per una banda, la meva família, amb mi que era un nadó, fugien per l'altra. Qui ens ho havia de dir que, anys més endavant, ens coneixeríem i ens faríem amics!

Quan la seva filla em va trucar per comunicar-me que havia volgut morir a casa i li vaig dir que ho sentia molt, em va respondre que jo, amb els meus escrits, l'havia fet molt feliç. Era el menys que podia fer en homenatge a aquells nois que es van jugar, vulgues que no, la vida, a les nostres muntanyes.