Amics

“Segons l'antropòleg Robin Durban, els primats es relacionen amb un nombre de congèneres proporcional al tamany del seu cervell. Les seves investigacions informen que l'homo sapiens pot mantenir relacions emocionals amb unes 150 persones. Més enllà d'aquest límit el tracte tendeix a dissoldre's. No obstant, Facebook permet tenir mil “amics” o més. Els SMS, els tweets i els xats articulen una tribu desbordada, superior a qualsevol càlcul antropològic”. La cita l'he trobada a EL MIEDO EN EL ESPEJO, de Juan Villoro. Això m'ha fet pensar en la quantitat d'amics de què presumeixen alguns usuaris del Facebook. Jo, quan rebo una sol·licitud d'amistat i no conec de res la persona que me la demana, miro quants amics té i quan hi veig una quantitat ingent penso que ja en té prou i massa, que el que l'interessa és poder presumir de quantitat, i per tant no em necessita, i la desestimo. Per a mi l'amistat és una cosa molt seriosa. Una persona amb qui pots comptar, que la tens al costat als moment fàcils i encara més als difícils, algú en qui confies i saps que confia en tu. L'amistat -com l'amor-, és massa important per què la banalitzem.