El miracle de la vida

The tree of life (L'arbre de la vida)

Vet ací una pel·lícula del director Terrence Malick que ha motivat tants comentaris d'elogi com de rebuig. Alguns, com el crític de cinema Alex Gorina la troben ampul·losa i pretenciosa. Josep Ma Fonalleras (Avui), diu que s'hi va emocionar. Molts s'hi avorreixen -al meu costat, una parella no parava de fer comentaris, i al final van coincidir que no els havia agradat gens. Rere meu vaig sentir: “Quin rollo”-. De fet érem quatre gats al cinema, un dijous a la tarda. I és que, en un temps accelerat com el nostre, costa adaptar-se al tempo de la pel·lícula i al seu ritme, tan vertiginós en les imatges del principi com lent i repetitiu en les del final. Però quines imatges tan impactants subratllades per una música preciosa de grans clàssics. A través de les reflexions del personatge que interpreta Sean Penn, podem resseguir la seva concepció associada a la creació del món. El seu desenvolupament posterior amb una mare, que té idealitzada, els seus germans, i un pare, un músic frustrat, que descarrega les seves frustracions en la família. I sorgeix l'eterna pregunta: Per què Déu permet el Mal? Al final, molt oníric, l'home es reconcilia amb la seva història i el passat de la seva família, pare inclòs, mentre sona la música d'un Requiem bellíssim. A mi, tot i trobar-la un pèl allargassada, em va agradar.